Cançó D'amor #398 Testo

Dins un raig de sol
cent vuitanta-tres particules de pols
fan l'amor
al mateix compàs
dels sorolls que des del llit mig rebregat
fa el teu nas

Sota el cobrellit, s'endevina un dels teus pits
mentre l'altre apunta ferm cap al nord
just on hi ha la porta, on aquest babau t'escolta i somia de dia tornar-se un instant

En aire
juganer com l'aire fent petons
aire
docil pero ni gaire
reseguinte el cos

Des de l'aspersor
dos-cents quinzegotes ballen als acords
d'aquell so
que desafinat va lliscant des dels teus llavis barrejats
amb sabo

Damunt del bidet
unes calces d'aneguets
jauen xopes apuntant cap al sud
just a la finestra on aquest babau s'entesta
i somia de dia tornar-se un instant
En aigua
transparent com l'aigua fent petons
aigua
tebia pero no gaire
reseguinte el cos
reseguinte el cos
reseguinte el cos