Batís Testo

Tubs de mercuri que marquen el temps
I les guixades al meu quadern
Són decidides i van de bracet
I es tornen velles en un no res

dóno una volta indecia pel far
I me'n adono del mal estat
De les escales, ensopego un moment
Amb les engrunes dels pensaments
Poso la cara davant del mirall
Tant sols per veure com he canviat
I aquesta barba de més de dos pams
Em dóna uns aires més reposats

Tots els meus dies se'n van
en venen uns altres més tard

No, no em faig vell
És la neu que és molt blanca
Que em cau pels cabells
I reposa a les galtes

No, no és la pell
El que més trobo en falta
són els hiverns
Que suren per la punta dels teus actes